3a sessió. Corporeïtat i Resistència 2.

ASSAIG DE LA MEVA MORT 

Cristina Ferré

del 26 de febrer al 12 de març de 2021

​

La utilització del ritual tradicional de neteja i amortallament del cos de la performance obeeix a un discurs que l'artista fa contra la banalització que la societat actual pretén viure amb el miratge de la immortalitat. Una banalització provocada per la invisibilització de la mort, des de la institucionalització, estandardització i comercialització de tots els processos funeraris fins a l'ocultament de la vellesa, ja sigui forçant el manteniment del cos mitjançant una suposada vida saludable, la farmacologia, la cirurgia estètica, o directament amagant les persones grans en centres especials.

 

És possible experienciar la mort en vida? Una mort que ens transporti a un nou ésser? Heidegger parla en el seu assaig "Ésser i Temps" de la via cap a la mort com una mena de renaixement. Fer-se conscients de la pròpia finitud va més enllà de saber que hem de morir, se'ns proposa viure la vida amb plena consciència i no negar-nos cap possibilitat de ser qui hem de ser. Amb el plantejament d’un assaig de la mort l’artista crea una mena de joc seriós i profund en el qual es decideix enterrar el rol matern que lliga mare i fills amb uns vincles de dependència mútua. Els preparatius per a aquest enterrament aporten un espai d'intimitat i reflexió, d'escolta profunda. Un cop enterrada simbòlicament, tots ells enceteran un camí de llibertat per a "ser".

 

Més enllà de l'exercici íntim que l'assaig suposa, aquest planteja, d'una forma extraordinària, la necessitat d'establir un vincle saludable en les relacions materno-filials així com amb la pròpia mort.