AQUEST FOSC DESIG DE L'OBJECTE
Nathalie Rey
Del 7 d'octubre a l'11 de novembre de 2022

Alan Watts ens explica en el seu llibre Om. La síl·laba sagrada, que des que naixem ens ensenyen que devem considerar-nos com a bosses de pell que s'enfronten a éssers estranys en un món profundament aliè a nosaltres. La qual cosa, ens porta a una sensació d'hostilitat i estranyesa entre nosaltres i  aquest món exterior. Vist d'aquesta manera, només ens queda entendre el món com una mena de batalla on ens passem la vida desitjant i conquerint.

 

També, la nostra cultura religiosa ens ha imbuït la idea que el món ha estat creat, com si es tractés d'un artefacte. A la fi, hem creat a Déu a la nostra imatge i semblança, i la humanitat està fascinada per tota mena d'objectes, i  la construcció de tota mena d'artefactes, que ens crea la il·lusió de domini del món natural. És molt estrany, que no ens adonem que aquests objectes amb els quals passem les nostres vides, només estan adaptats a un ordre o a un sistema que també hem inventat. Res és funcional, tot forma part d'un sistema autoritari que ens obliga a viure d'una manera determinada, alhora que morim de desig per la possessió d'andròmines i bagatel·les.

 

En la sèrie El baño de Nathalie Rey, veiem el seu cos submergit en una banyera, i surant per damunt una munió de diferents objectes de plàstic, una quincalleria d'aneguets, peixets i altres animalons. El mateix cos humà sembla irreal, i apareix com una joguina més. Aquests éssers inanimats i acolorits són també els protagonistes d'altres treballs de l'artista com Naufragi, on presenta els objectes inserits en l'àmbit natural o substituint els símbols de la representació artística. Aquestes instal·lacions no deixen de ser sinistres, perquè aquests objectes de plàstic substitueixen com a ultracuerpos, als éssers reals que imiten. Són relíquies que amaguen l'ànima de la naturalesa morta.

El plàstic festiu de l'obra l'Intrús, proposa una gran pregunta que acompanya a una sèrie d'objectes sexuals alegres, coloristes i engrescadors, per a dones empoderades. Ens salvaran aquests objectes dels riscos de l'amor romàntic? El seu gust masturbatori és la fi de la sensualitat? Aquesta instal·lació genera moltes preguntes sobre l'ús quotidià i les relacions íntimes amb els objectes. En un altre nivell, Nathalie Rey ens presenta aquests satisfayers de la llar, com artefactes transgressors del rebuig moral als colors estridents de l'interiorisme modern.

 

En la mateixa línia argumental, però en un sentit contrari, Nathalie Rey ens ofereix una sèrie d'imatges de dones cosificades, en posicions tòpiques sexuals, però sense pits, conys, boques o culs. Aquestes parts del cos han estat mutilades en les imatges, i només apareix l'escenografia típica que s'espera d'una escena sexual. El sexe ha desaparegut, però ha persistit el símbol de l'acció. La qual cosa ha portat a l'exercici de la censura en les xarxes socials. Com era d'esperar, aquests símbols violen les normes de la comunitat de Facebook. És molt irònic que la gran empresa censora es consideri a si mateixa com una comunitat on les regles de la circulació de missatges haguessin estat consensuades per tots i totes les usuàries. El que és simbòlic preval per damunt del que és real, i retornem a la presumpció autoritària de com s'ha de viure el món, i la moral sempre guanya amb aquesta mirada de conqueridor i castrador. Els mateixos objectes símbols de l'extensió de les nostres accions, estan condemnats a la vida que els hi atorguem.

Lídia Porcar

Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey
Nathalie Rey

Fotografies: La Grey