Alan Watts ens explica en el seu llibre Om. La síl·laba sagrada, que des que naixem ens ensenyen que devem considerar-nos com a bosses de pell que s'enfronten a éssers estranys en un món profundament aliè a nosaltres. La qual cosa, ens porta a una sensació d'hostilitat i estranyesa entre nosaltres i  aquest món exterior. Vist d'aquesta manera, només ens queda entendre el món com una mena de batalla on ens passem la vida desitjant i conquerint.

 

També, la nostra cultura religiosa ens ha imbuït la idea que el món ha estat creat, com si es tractés d'un artefacte. A la fi, hem creat a Déu a la nostra imatge i semblança, i la humanitat està fascinada per tota mena d'objectes, i  la construcció de tota mena d'artefactes, que ens crea la il·lusió de domini del món natural. És molt estrany, que no ens adonem que aquests objectes amb els quals passem les nostres vides, només estan adaptats a un ordre o a un sistema que també hem inventat. Res és funcional, tot forma part d'un sistema autoritari que ens obliga a viure d'una manera determinada, alhora que morim de desig per la possessió d'andròmines i bagatel·les.

 

En la sèrie El baño de Nathalie Rey, veiem el seu cos submergit en una banyera, i surant per damunt una munió de diferents objectes de plàstic, una quincalleria d'aneguets, peixets i altres animalons. El mateix cos humà sembla irreal, i apareix com una joguina més. Aquests éssers inanimats i acolorits són també els protagonistes d'altres treballs de l'artista com Naufragi, on presenta els objectes inserits en l'àmbit natural o substituint els símbols de la representació artística. Aquestes instal·lacions no deixen de ser sinistres, perquè aquests objectes de plàstic substitueixen com a ultracuerpos, als éssers reals que imiten. Són relíquies que amaguen l'ànima de la naturalesa morta.