Francesc Roig a Contrabosc construeix espais d'un minimalisme profundament urbà amb materials d'una contundència aclaparadora.

​

La utilització de certs materials que es poden trobar en grans magatzems adreçats a la construcció i el bricolatge (que són el regne del Do It Yourself), recorda l'edifici Sugarhouse Studios Stratford del col·lectiu d'arquitectes ubicat a Londres Assemble, que treballa amb materials constructius molt assequibles a l'abast de tothom.

​

Aquesta connexió entre l'artista cercador de la forma i certa arquitectura actual, determina la contemporaneïtat d'una obra que aspira a crear una franja emocional a través dels materials.

​

El constructor d'aquest espai farcit de figures geomètriques formant sèries i repeticions, ha deixat que els elements conflictius formin part del pla d'elaboració de l'obra. Això crea una tensió expressionista que allunya la instal·lació d'un minimalisme programat.

​

Diu l'artista que mai treballa amb un esquema previ i confia en la corporeïtat dels materials per definir l'obra. Francesc Roig és i treballa com un pintor. Sense una funció definida o un desig concret, perquè sense sorpresa no hi ha obra, tampoc espectador. El pintor s'allunya així de qualsevol objectiu moral o funcional. No alliçona i no s'imposa, només convida a la contemplació.

​

Aquest espai geomètric que s'encaixa en l'espai expositiu, és una ficció que canvia les maneres de presentació sensible de certs materials, signes i símbols; canviant ritmes i creant noves relacions entre el singular i el comú, el visible i la seva significació.

​

Lídia Porcar