“L'art de l'escriptor consisteix abans de res a fer que oblidem que empra paraules”

Henri Bergson

 

 

Totes les imatges de l'Anna Comellas fan referència a les sensacions que li produeixen determinades lectures. L'artista desenvolupa el seu vessant creatiu a través de la coincidència emocional que s'estableix entre l'autor d'un relat i ella mateixa com a lectora. L'artista juga entre la incertesa de la intuïció i la materialitat plàstica de l'objecte que construeix.

 

D'alguna manera, l'Anna manifesta en la seva obra el poder de la intuïció com a eix generador de qualsevol obra d'art. No espera res, ni tan sols aquest escrit, perquè comparteix el mateix espai anímic que l'escriptor Robert Walser quan diu: la gent sensible comprendrà els meus sentiments.

 

Les imatges que nodreixen Panoràmica  no tenen cap funció comunicadora en el sentit del pensament racional. Es mostren per a compartir una visió de l'inestable i del canviant, sense etiquetes. No cal entendre, només comprendre.

 

Perquè al marge de la bellesa de tots els components materials inserits en l'obra, el llenguatge plàstic només és el vehicle per activar les dades dels nostres sentits i els detalls de la nostra experiència. Res menys, que la base de la creativitat.

 

Lídia Porcar