Una vegada més, l'Arnau Casanoves utilitza l'humor com una eina indispensable en la realització del seu treball. Aquest factor clau és la porta d'entrada a una obra poc convencional, on compartir el sentit dels “gags” de l'artista amplia el gaudi de l'espectador.

 

En aquesta instal·lació assistim a un instant congelat de la vida d'un escorpí (un ésser molt perillós). Aquest roman a terra mentre una pedra està suspesa en l'aire, i l'àrea que copsa és la d'un possible esclafament de l'aràcnid. La fixació del temps no ens revelarà mai el futur, ni la subjectivitat del present, però tampoc patim pel desenllaç, perquè l'escorpí és un antagonista dels humans, un dels tants enemics feréstecs que literalment ens han fet la vida impossible. Aquesta incertesa converteix l'obra en una “paradoxa artística”: la pedra està a punt de caure i la pedra s'acaba d'aixecar, el dos estats al mateix temps.

 

L'Arnau Casanoves és un artista multidisciplinari i descregut com Raymond Pettibon o el neodadaisme de Fluxus, que troba el potencial artístic en qualsevol element de les noves cultures pops. La seva radicalitat consisteix a no amansir els resultats, perquè la seva obra també forma part d'aquesta cultura que envaeix les xarxes socials, i que ha inaugurat una nova manera d'entendre la comunicació.

 

“La paradoxa de l'escorpí de neó” mostra la visibilitat com a estratègia de protecció en molts àmbits de la vida, inclòs el de l'art. La instantània es mostra com una onomatopeia: Zas! Boom! Una imatge ocurrent dirigida a l’espectador que comparteix el mateix codi de significants que l’artista. Deixa’t portar! Si et perds no busquis respostes inassolibles.  

 

Lídia Porcar