“Em pertanyo, i investigo la forma que conté el meu esperit”. Aquestes paraules defineixen la imatge que rodolava en la meva ment, mentre parlava amb Matias Krahn sobre la seva proposta d'instal·lació a La Grey. Altres imatges projectades en la nostra conversa, bastiran aquest relat, perquè la meva mirada al voltant de les obres dels altres sempre se situa en l'espai de l'espectadora, i sovint contemplo l'art visual com una narració de ficció, inclòs aquell que s'esforça a no ser-ho.

Matias Krahn utilitza diferents substantius i frases curtes, per comunicar la idea de la seva obra. El seu llenguatge és ferm i amb trets simbòlics reveladors d'una personalitat que aprofundeix en l'estudi d'un mateix. Aquest artista reconeix i elabora imatges plàstiques amb els arquetips que han viatjat a través del temps, formant l'ideari col·lectiu de les religions, els somnis i els contes d'arreu. Pot ser que en aquests temps primigenis, primer fos la parla, després els relats i per últim els dibuixos.

Sovint les narracions d'escriptors i guionistes són més veritables que la realitat, perquè parlen de tots i totes nosaltres. No és estrany que el bressol del Surrealisme, la gran avantguarda de la introspecció de l'inconscient, fos la literatura. Per una altra banda, el llegat de les imatges pictòriques i cinematogràfiques que han farcit aquesta tendència expressiva de l'art occidental té un extens deute amb altres cultures i a les investigacions de psicoanalistes com Carl Jung. I allò que sembla vell i conegut, és utilitzat i actualitzat cada dia en el món audiovisual de les sèries, clips publicitaris, pel·lícules i videojocs.

L'artista sap, per tant, que està convidat a entrar en aquesta estructura simbòlica que és col·lectiva i inspiradora, i que per damunt de tot, li permet aprofundir en els seus desitjos i les seves pors. No sabem que pensa i sent l'home, però si l'artista. Com a artista fa servir imatges que sorgeixen d'aquesta font ancestral i amb la voluntat de compartir i no manipular a l'espectador. És el que té l'art, que és una projecció de si mateix, per narrar, sobtar, indagar, meravellar, redescobrir, rebutjar, analitzar, sentir i deixar-te bocabadat o indiferent a canvi de no res.

Krahn comenta que ha iniciat un viatge interior profund, i que es troba aquí amb l'arquetip de “l'Ombra”, que exemplifica els trets  personals que ens hem negat o que ignorem de nosaltres mateixos. Mentre i alhora, prepara la instal·lació que es va convertint en un “Manifest” sobre el procés creatiu i la seva percepció pública.

D'aquesta manera, Matias Krahn construeix un relat entre l'inconscient i conscient, i com el mite  de l'heroi de Jung, cerca l'equilibri entre la natura i la cultura, entre el que és masculí i el que és  femení i entre la foscor i la llum. Tot plegat ens recorda a tota classe d'herois i heroïnes dels nostres relats antics i contemporanis.

Em penso que hi ha quelcom d'heroic en la carrera artística. Poques iniciatives humanes són tan complexes i críptiques, i ningú ho ha explicat tan bé com Pierre Bourdieu en “Les Règles de l'art”.

​

Lídia Porcar

MANIFIESTO de MATÍAS KRAHN en premsa.