Los partidos son un maravilloso mecanismo en virtud del cual, a lo largo de todo un país, ni un solo espíritu presta su atención al esfuerzo de discernir, en los asuntos públicos, el bien, la justicia, la verdad.
El resultado es que –a excepción de un pequeño número de circunstancias fortuitas– sólo se deciden y se ejecutan medidas contrarias al bien público, a la justicia, a la verdad.
Si se le confiara al diablo la organización de la vida pública, no podría imaginar nada más ingenioso.
Simone Weil.
Tomàs Pariente és un artista que va decidir transitar pel camí de les artesanies i, d'alguna manera es va posicionar contra “l'aura” que s'atorga en la contemporaneïtat a l'artista multidisciplinari que utilitza diferents mitjans per expressar una idea –el millor que s'adeqüi al propòsit de l'artista– però al final també és presentada de manera plàstica, però intentat no aprofundir en els valors estètics i les qualitats formalistes de les tècniques de l'obra que s'exposa. És la paradoxa de gran part l'art actual, que intenta fugir de la qualitat d'objecte que porta intrínseca qualsevol obra d'art.
Les obres que aquí es presenten realcen “l'ofici de gravador”, alhora que no renuncien a “l'ofici d'artista”. Els gravats són d'una bellesa contemporània extrema, perquè beuen del millor que ha donat la cultura de masses, com és el còmic o els colors vius de l'art del grafit, que en aquest cas estan matisats pels tons de les tintes amb les quals experimenta el gravador. L'artista atorga a les peces la qualitat de múltiple: quelcom que pot ser reproduït sense perdre el valor de l'original. I posa la utilització del gravat en la línia de la tradició de les avantguardes artístiques expressionistes del segle passat. Res tan adient per denunciar l'abús del poder i la seva posada en escena.
No ens adonem massa del valor simbòlic dels “retrats oficials” dels polítics que gestionen els assumptes públics. Potser perquè aquestes imatges són en llocs on no tenim un accés fluid, o perquè els polítics sempre se'ns presenten al davant com a éssers naturals, amigables i informals, sobre tot en les campanyes per aconseguir vots pels seus mandats.
Però si estem atents al llenguatge corporal de molts polítics en les rodes de premsa, o en els seus discursos al Parlament, observarem la seguretat gestual que acompanya i il·lustra la seguretat de la seva parla, quan defensen i apliquen lleis suposadament dirigides al bé comú. A l'espai privat no acceptarien a ningú tan prepotent que s'atrevís a insinuar un coneixement tan extens sobre el que som i el que necessitem.
Tota comunicació té una posada en escena, i el Tomàs Pariente s'atura en els petits signes que omplen la simbologia del poder: la mà d'un president mudat sobre la cadira del despatx de la presidència, un gest de rebuig cap a la premsa fet per un ésser que està cansat de donar explicacions o els braços en alt d'un orador per donar més èmfasi a un discurs carregat de consignes. Els rostres humans han estat canviats per insectes o rosegadors que relacionem amb plagues. Són éssers no desitjats que envaeixen el nostre hàbitat.
De tant viure immersos en un món d'imatges, ens hem oblidat de llegir-les i analitzar-les, i l'art ens ofereix la possibilitat de parar-nos una estona davant de qualsevol fet cultural o natural, que l'artista ha descobert com a observador sensitiu de l'entorn.
Políticos de Tomàs Pariente adverteix que les coses no són com són, i que no és gens natural adoptar certs comportaments que semblen anar implícits en el desenvolupament d'una carrera política. Ha escollit la imatge institucional o el cartell publicitari d'una campanya electoral que és on el polític es presenta de la manera més positiva possible. És l'espai de les promeses de futur, que també porta inserits els mecanismes que sustenten el poder: l'autoritat i la falsa moral establerta. Les obres de l'artista descobreixen a través de la caricatura allò que el missatge no amaga del tot. Els gravats se situen en un espai irònic similar al del film de Jacques Feyder de 1935, La kermesse héroïque, situada l'any 1616 a un poble de Flandes, que comença amb els dirigents del poble posant amb dignitat i autoritat per ser retratats per a la posteritat pel pintor local, per amagar-se tot seguit, perquè els espanyols conqueridors visitaran la vila. Res del quadre solemne que representa a l'autoritat explica els esdeveniments posteriors.
Les imatges de Tomàs Pariente descobreixen el que les paraules oculten, i allò que tots intuïm, però que donem com a natural en la representació del poder.
Lídia Porcar
 |  |  |  |  |  |
|---|
Fotografies: Tomás Pariente