SENARS I ESCACERS

Benxamín Álvarez, Xesco Mercé i Marc Vilallonga

del 6 de febrer al 2 d'abril de 2016

Quan un artista prepara una exposició, potser de forma inconscientment inercial, intenta donar al seu conjunt d’obres un sentit global que potser particularment no necessiten. Aquest intent o pretensió unificadora pot rebre diversos noms: estil, veu pròpia, coherència estètica o qualsevol altra parida per l’estil, valgui la redundància. Sempre, però, hi ha una peça, o dues, que irremeiablement s’escapen de la norma imposada. Quadres feréstecs, fotografies travesseres o escultures que no casen ni amb el seu propi motlle. Tota aquesta producció rebel té per al propi artista una atracció estranya i inquietant.

 

Passa ben al contrari quan l’artista prepara una obra singular per allò que s’ha anomenat tradicionalment “exposició col·lectiva” i que, darrerament, passa per ser poc més que la tria selecta d’aquesta nova figura del món de la creació anomenada, segons s’escaigui, “comissari” o “curador”. En aquests tipus de treballs l’artista sol deixar-se anar una mica més ja que, més que voler acoblar-se dòcilment al tema global de la mostra o al concepte inintel·ligible amb que el curator de torn ha batejat tot l’invent, el que vol és marcar territori, ser el més diferent possible de la previsible homogeneïtat que l’epígraf corresponent desitja.

1/5

Fotografies: Kandi Álvarez

Si un artista aplega, de forma més o menys casual (car l’atzar, com sabien els surrealistes, és arma poderosa) o, si voleu, més que menys intencionada, tots aquests treballs poden conformar una veritable catàleg de sorpreses i de contradiccions. Pot resultar que tots aquells que creiem llops solitaris s’encadellen com una manada ferotge o, ben al contrari, que aquells que creiem evidències plàstiques de la nostra autoria, no encaixin entre sí ni aplicant la voluble lògica dels somnis.

 

Els tres artistes de La Xina A.R.T., Benxamín Álvarez, Xesco Mercé i Marc Vilallonga, han volgut seguir la premissa circense del “més difícil encara” i han posat al mateix sac, és a dir, a la galeria The Grey Square, les seves particulars creacions més inclassificables, però les han mesclat entre elles com un còctel bondià, conformant un caleidoscopi desproveït de títols (títols de propietat, en definitiva) que convida al visitant a un entremaliat joc d’atribucions i desencontres: “Senars i escarcers”.

Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina
Senars i escacers de La Xina

Fotografies: Kandi Álvarez

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now