Durant la tardor de 2016, La Grey  va convidar a diferents autors a formar part del monogràfic Apocalipse Please de la revista Corpus Delicti. Alguns dels participants van oferir imatges que recordaven a les d'altres artistes del passat que havien viscut moments d'incertesa catastròfica, i altres van mostrar imatges distòpiques amb un toc surrealista postmodern. Els textos presentaven referències ocultes de tot el submón de la ciència-ficció. Em penso que tots esperàvem l'arribada del segle XXI, ja que de moment, no havíem traspassat cap límit que ens situés en un esdeveniment global convulsiu. Sempre s'ha dit que les ruptures i aturades dels automatismes socials han d'esdevenir a la totalitat de l'espècie, perquè el canvi sigui real.

 

No cal tornar a dir que els darrers mesos, res ha estat com abans, i que malgrat l'aire festiu d'aquest estiu que se'ns apropa, tots i totes sabem que estem situades en un context ben diferent, per molt que els automatismes de l'economia social es resisteixin al canvi. Hi ha tanta por i incertesa, que fins i tot paraules com a « confinament » o « desconfinament » s'estan utilitzant en l'entorn artístic amb una gran dosi de banalitat.

 

The Last Summer  és una exposició col·lectiva de l'estiu de 2020, perquè el projecte artístic de La Grey, es nodreix de moment de l'espai real i tangible dels cossos en moviment, i aprofitem aquesta treva al passat, per mostrar les obres d'alguns i algunes artistes que ens han acompanyat els darrers anys. Es tracta d'una celebració del camí ja fet, amb obres que es van quedar a casa, fruit de l'intercanvi entre artistes, després de les exposicions que han anat construint l'espai de manera col·lectiva i artesanal, entre autors, productors, gestors i públic.

 

Dirigim La Grey  de la mateixa manera que som artistes, amb coneixements, intuïció i esperant la trobada amb l'atzar, i valorem el temps creatiu de tothom que ens acompanya. Gaudim de les visites als tallers, que és on es dóna l'intercanvi necessari per realitzar les exposicions, perquè entenem l'art com un procés on no sempre la idea – sense menystenir tota la seva capacitat virtual–  pot definir l'acte creatiu.

 

The Last Summer  està marcada per un interès en el desenvolupament i exhibició de l'art de manera polièdrica i molt sensitiva, sense rebuig per l'objecte ni pel document, per l'acció o la contemplació, per allò que desenvolupa nous itineraris de propostes artístiques del passat o per allò altre que té vocació de ruptura. El nostre programa és no tenir un programa, i donar cabuda a tota manifestació artística que es desenvolupa en l'espai lliure de l'elecció creativa, perquè pensem que ja no queden tants espais socials oberts com els que representa encara l'art.

 

Lídia Porcar

1/12

Fotografies: Xesco Mercé i Michael Kirkegaard.

Relació d'obres exposades en "The Last Summer"

 

1 Juan Carlos Lozano, “Místicos"

2 Michael Kirkegaard, “Requiem”

3 Paquito Nogales, fotografia manipulada i peça pertanyents a la performance “El palomo cojo”

4 Carles Mercader, fotografia pertanyent a l'exposició “Nuestra necesidad de consuelo es insaciable”

5 Xesco Mercé, “Objecte espiritual 1 i 2”

6 Francesc Roig, “S/T”

7 Abel Azcona, fotografia i peça pertanyents a l'exposició “El Miracle”

8 Antonio Luque, “Variaciones hacia un rostro humano universal - Variaciones 1H y 2H”

9 Roger Caparó, “Raonaments tàctils”

10 Lídia Porcar, “Chemical Pictures (fragment)”

11 Manuel Morales, estampa digital pertanyent a l'exposició “La dignitat de l’argila”

12 Benxamín Álvarez, dibuix pertanyent a l'exposició “Diario intermitente”

13 Blanca Haddad, dibuixos pertanyents a l'exposició “Los frescos”     

The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer
The Last Summer

Fotografies: Francesc Roig

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now