“Objetos extraordinarios se acercan a las costas, se arrastran y se entierran en la arena, a veces emergen convertidos en derrelictos”.
“Busco en la realidad ese punto de intersección, centro fijo y vibrante donde se anulan y renacen sin tregua las contradicciones”.
Octavio Paz. Los signos en rotación.
“Toda pasión, sin duda, confina con el caos, y la pasión del coleccionista confina con el caos de los recuerdos”.
Walter Benjamin. Desembalo mi biblioteca. El arte de coleccionar.
Quan pensem que entenem alguna cosa, sovint volem dir que hem aconseguit traduir-ho a paraules. D’alguna manera l’ús del llenguatge empobreix l’il·limitat món de la sensació. Avui els espectadors observem amb inquietud les obres de l’art contemporani, perquè regna la confusió que la raó és l’única missatgera que clarificarà el misteri de la creació. Probablement el que ens oferirà el text mediador entre l’artista i l’espectador – també aquest text – és només el punt de partida amb el qual s’ha iniciat el projecte artístic, la resta pertany a l’impacte que porta implícita l’experiència artística. L’art es mou en el terreny de l’intuïció que és un llenguatge secret ple d’incertesa. “Wild Side, rotació” és una posada en escena de diferents objectes i imatges que produeixen un cert neguit, malgrat la bellesa de la instal·lació.
El projecte es presenta com una meditació a través del fet precís de la rotació terrestre sobre el seu eix, i el ritual sagrat de la dansa circular dels Derviches turcs, que simbolitza l’ascendència espiritual cap a la veritat, acompanyats de l’amor i alliberats de l’ego. També és el resultat d’una cerca aleatòria d’objectes que suren als mars i oceans. Aquestes desferres d’activitats humanes tendeixen a acumular-se en els girs oceànics, que formen part dels grans sistemes de corrents rotatius, i que les aigües marines aboquen a la línia de costa. La recol·lecció d’algunes d’aquestes escombraries de platja s’insereix en el procés del projecte.
La sorra de les platges són per a Cheaters’ Collective l’hàbitat d’objectes valuosos, perquè els dos artistes no veuen brossa allà on hi ha derrelictos. El derrelicto és el residu, runa, vestigi o petita part d’un objecte que s’ha deteriorat o trencat, arran d’un intens viatge surant en les aigües marines, i pot procedir de qualsevol lloc del món.
Fotografies: Anna Solé i Francesc Roig
És imprescindible que conservi algun tret de la seva forma original. Però també pot ser apreciat per la seva bellesa formal o la intensitat del color. Els derrelictos s’ubiquen en el projecte com un símbol de regeneració cíclica en el valor d’ús de l’objecte, ja que una vegada s’ha rebutjat la seva utilitat quotidiana es transforma en un objecte de col·lecció, al ser presentat en una bossa marcada amb una identificació de caràcter museístic. L’objecte no pateix cap modificació formal, però se li atorga l’estatus de peça d’art, junt amb els dibuixos i els vídeos que formen la instal·lació, amb els quals dialoga sobre la idea que cada lloc del món és el mateix lloc i cada part està a tot arreu.
Altres imatges de “Wild Side, rotació” han estat modificades en la grandària i amb el grafisme introspectiu del dibuixant, són les fotografies aèries del passat de Barcelona, trobades per aquests cercadors de rareses amb múltiples possibilitats desconstructives. Aquesta vegada la transformació se situa en la bellesa primigènia de la imatge, la terbolesa del record, i un sistema de representació de coordenades a través d’un dibuix tècnic subjectiu. Aquestes imatges funcionen com a mapes antics susceptibles de rebre constants modificacions, i adaptables a diferents muntatges, fins i tot a les superposicions de nous derrelictos.
Tot el projecte gira al voltant del moviment i per tant les gravacions en vídeo són una presència necessària, ja que actuen com a espai hipnòtic en observar l’encreuament d’espais, cels i horitzons, fent referència a una successió periòdica segons un ordre determinat. Però quin ordre, el del moviment infinit sense principi i sense fi, o la forma infernal o circular del moviment?
Lídia Porcar
 |  |  |  |  |  |
|---|
Fotografies: Francesc Roig